Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor, la meva barca, el Port i el voltàmetre encès que porto a la butxaca, l'autòmnibus brunzent i el més bonic ocell, que és l'avió i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva, li diré com la copa melangiosa és del vi -i el meu braç del seu coll- i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo, i em faré el rostre pàllid com si fos un minyó i diré maliciós: -com un pinyó és la boca que em captiva.