Del SOL calor sovint a mi dete
y, com no·l veig, estich de fret tot mort;
mes en lo so qui en res no ’s discort
rest adormit per la dolsor que te:
SONA tostemps, fes aquest pler a mi,
tu, musich gran, no posant hi scilensi,
car tots veem que SOLSONA per si
te mes virtuts que no Prin’i Terensi.