L'aire volteja la superfície nua

I en un racó de sorra desconeguda

Clava les urpes, envolta l'aigua.



Gira i gira la marea, circular

Alça i baixa el mar amb la lluna,

Esperant arribar la fase fosca.



Té paciència per esperar

En blanc espill que l'oculta.

De baix, la immensa claror.



Llisca amb tot el soroll

del món en les seves aletes.

A la superfície, el silenci.



No traspassa el mirall

ni ones o un suau so,

Des de dalt no existeix.



La superfície permaneix cega

Ignorant, frenètica, agitada.

Ell amagat, com peix al mar.



Neda i neda, desesperat, sol, sense parar,



Fugint de l'home, de ses déus, del Mal