El nas de goma,
l'ull pintat,
cabell de panolla,
bombí esbotzat.
El pallasso plora
per la humanitat.
Pel que té gana
i no té menjar,
pel que té son
i no té llit,
pel que té fred
i no té abric,
pel que està malalt
i no té hospital.
I el públic riu,
no sap el què diu,
Amb ses bufonades
ben mesurades
va desgranant
el gran engany.
I el públic riu
del nas vermell,
de l'ull pintat,
del cabell ros,
del bombí esbotzat.