Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn quan pens en vós,
mon cor sospira.
Tot mon tresor done i persona,
a vós garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
dau-me la vida;
dau-me la, doncs, hajau socors,
ànima mia.
La nit i el jorn quan pens en vós,
mon cor sospira.
Tota la nit que en vós estic
he somiat;
i quan record sol, sens abric,
trobe'm burlat.
No em burleu més: durmam los dos,
ànima mia.
La nit i el jorn quan pens en vós,
mon cor sospira.
Vós m'haveu fet gran cantorista
i sonador,
vós ben criat; vós bell trobista, componedor,
fort i valent; també celós,
ànima mia.
La nit i el jorn quan pens en vós,
mon cor sospira.
No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn quan pens en vós,
mon cor sospira.