Pot ser que el gran poeta
no hagi escrit mai cap vers?
El silenci és música, el silenci és relat,
En el dolor més profund, només el silenci hi cap.
Codis dels alfabets, que formen siluetes humanes
Assegudes entre els planetes d’un univers silenciós,
Rostre de metall fos,
Que tanca els ulls per veure-hi clar.
Llarg com la nit fosca, feta del silenci més pur,
Que com els records es transforma,
que com les olors ens transporta,
al paradís de l’herba humida i de la innocència.
Elegant, concentrada, et desitjo perpètua,
I quan el pas del temps m’hagi fet acalar,
segueixis immòbil i serena,
Per venir a reposar al teu costat.