El so del silenci és música de pau,
recorre les parets del meu estudi,
impregna el somni dels vells llibres
i es posa, poruc, al meu escriptori.

El so del silenci és pau interior,
un ocell que vola sense esma,
una arpa amb les cordes de seda
o l’ànima que reposa d’un somni.

El so del silenci és paraula nua,
pensament que no parla, escolta;
la musa del poeta quan rumia,
callada manera d’inspirar poesia.

El so del meu silenci és vida latent,
i la deu on beu, el poeta amatent.

19 d’octubre de 2011