EN L’AMOR deixe aquest cansament;
agarrotades mans, les aus,
volaren ahir fins que l’horitzó
estallà en subtils plomes
de ferro: el meu esgotament
em va dur el rastre esqüet
d’aqueixa memòria,
memòria estigmatitzada en l’escorça fugaç d’uns
arbres que en silenci passen;
memòria que ja és totalment oblit;
i encara que podria ara encendre foc,
i trobar els llavis, els que
sempre hauria volgut besar,
aquesta feixuguesa m’impedirà alçar el
cap, els meus braços a penes saben
moure’s, amb la ironia
de qui tan sols podria imaginar
un vol suau, i encara per descriure.