Han passat moltes hores, dies llargs
penetrant les entranyes de la terra
cercant-hi no els orígens de la vida
sinó el testimoni de la mort:
només fragments, rastres lleus i ancestrals
d’avantpassats comuns regenerats en mites.
Els ha cremat el sol meridional
i han tastat el regust de la pols
amarga com el vent, com l’argila resseca.

En arribar el capvespre han canviat de pell
i abandonant la llar dels déus i els mites
s’han retrobat en la mesura humana.
Vestits de blau texà
passegen en la calma de la nit
i ballen abraçats, absents de tot,
al so d’alguna música propera
dins del clos d’un jardí florit de murtra
amb la passió que els retorna mortals
i els aferra a les restes de la vida.