Mon cor estima uns versos! Més vells que un buf de vida,
més forts que un ai de mort, més verds que un pensament,
conserven de llurs mots l’emoció ferida
que descobreix l’arrel que signa la florida
des de l’esforç absent.

No guaiten les paraules d’inútil galanura,
ni els naix la fontanella joiosa del bon dir;
mes Déu els ungí l’ànima d’abismes i d’altura
i esclaten amorosos la sola positura
serena del sentir.

Versos: mon cor enveja l’harmònic nuviatge:
fidel percepció, fidel concepció.
I el pi és un canelobre amb braços a l’oratge,
hissant-me l’esperança de fer-vos l’homenatge
de l’íntim horitzó.


Octubre 1946