EN UN vers,
hauria pogut sobreviure en un vers.
Quan arribe la nit,
li prendré el seu perfum–absurdament
per notar-li així com transpira.
En un vers–la pell en un únic
vers–trobaré la mort d’alguns dels
arbres del meu pati, desgastats com mentides,
i les parets que atrapen aquesta llum
dins les corol•les d’una heura
que sempre tanta pau haurà de proporcionar-me,
amb la seua escuma, grisa i blanca, i més tard dura;
la cambra lentament fuig, a penes
sobreviu amb el buf, la negror i l’absurd
d’anar malbaratant tots els rastres.