La fosca copsa l'entorn,
i els meus ulls regalimen
d'aquell plor suau
com aigua de boira.
Es fa llarga la nit, i la llum
naixerà escadussera,
i jo seré el primer
en prendre el camí
que, amb pas pausat,
va fent carrera sens fi.
Prendré el vell capell
i la manta llanera,
que ha frec de bosc
hi ha la gebra negra..
Aniré a poc a poc,
i no miraré enrere.
No té volta de full,
queda la desferra
d'un passat banal
entre pau i guerra.
Mes, tot segueix igual,
l'home no escarmenta.
Quan es faci la llum
i es dilueixin les ombres,
l'esper il·lusionat
desapareix de sobte.
Se l'endut un mal vent
amb tota la pompa.
He perdut el capell
i tota pertinença.
Més enllà d'on som
poca cosa falta,
cap dels precedents
a passat complanta.