Bloc de paper de Sussex
em tornes a les mans quan ja tot s’ha esvanit:
paisatges i il.lusions, la vida oberta.
Vas ser llavors descoberta i tresor
i per això et desfullava a poc a poc
per a preteses ocasions solemnes
que la meva ingenuïtat magnificava.
I quina millor ocasió que aquest poema
de nostàlgia i tendresa
vers la que ja no sóc?
Antic papera de Sussex,
non c’è maggior dolore.