POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 615
  Total Poemes: 14501
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
El cant del pastor

Pujols i Morgades, Francesc

erroresrecomendar

Jo apasturo els remats sota les ombres.
Mes ovelles, manyagues acoblant-se
al meu entorn, de tant en tant me miren.

Mon falcó ja és oscat de tallar canyes.
Si'm faig un flabiol, prompte, deixant-me'l
oblidat sobre l'herba, mes ovelles
troben bo rosegar-lo.
Si me'l poso al sarró,
cercant mos afalacs me l'endevinen
i en mon sarró mateix tot me'l mosseguen:
que jo, amb el no esquivar-les, les hi aveso.
Oh les meves ovelles! Jo no'ls planyo
res del que és meu.
Als pastors no'ns estimen, a les cases.
No més ens veuen prop la llar fumosa
quan mengem afamats. I les ovelles
ens fan la solitud acompanyada.
El pastor les veu neixer
i mai les deixa moure's del remat!
Vet-aquí que, a la vetlla, mentres l'avi
entreté la mainada, jo m'endreço
el meu pobre sarró, i, si entre mes coses
hi trobo el flabiol ple de mossades,
me'n recordo ben bé, de les ovelles
que ahî el van mossegar i aquest capvespre
rostos avall per sempre s'allunyaven.

-El pastô és el més trist de tots els moços-
diuen a les masies.
Tots sols aprop del riu, i a la bona ombra,
ens plau el refilar. La cançó puja
fins a tocar el cel i fer-se blava:
després l'oïm baixar
i vola entre les fulles,
i també sobre el riu, regalimanta,
fresca i lleugera com una papallona
que volés a flor d'aigua, tot banyant-se
de tant en tant i que espolsés les ales.

Ara el sol se sosté damunt dels albers.
Subir