Antics records
gronxen l’enyorança.
Els crido i, atemorits,
s’allunyen vers el lloc on ja res no té nom.
Llavors m’amara una tristesa,
un sentiment de pèrdua,
un desig d’esfrondrar-me en l’oblit.
Si pogués embrancar-me amb els somnis
d’un astre a l’altre,
arrabassant del llac profund de la tenebra
polsims d’un temps ja abrusat…
Aterrar en un món recentment creat,
incòlume,
retrobant els dies, les hores, els minuts
que s’esvaïren
amb el besllum inabastable del crepuscle.