Els grocs, els blancs, els verds, els blaus,
d'aquest hivern que ha plogut tant
que l'aire és net i el cel és clar
sobre la mort de les pinedes,
el lent silenci escumejant
dels murs desfets i els ametlers
que ningú cull més que els teus ulls
i els dits del vent però floreixen,
la llum captiva al comellar
tot garrovers i vinagrelles
que t'ofereix l'atzar i beus
com qui intueix ecos, acords
d'una cançó que no existeix,
t'obrin clivelles de desig,
com a qui mira el món i sent
perfum de fum i de llimones
i enyora focs, horts enclastrats,
íntimes vastituds serenes
de cristall viu on t'emmirallen
en prendre el vol, aucells de pols
pel cel incert de la memòria,
els blaus, els verds, els blancs, els grocs.