POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 602
  Total Poemes: 14200
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Em cantaren...

Elisabet Mallol Lopez

erroresrecomendar

Fa cinquanta anys
quan la lluna encara somiava,
em van dir que agafats anaven
una jove parella de Barcelona
a prop de la Torre del Campanar.

Davant la porta de sobte es pararen.
Ell, amb ulls tendres la mirava mentre
els seus braços del fred l'arreceraven.
Era la seva princesa, la seva estimada.

Ella, forta com era, a la seva calor
la seva preciosa cara apropava,
entregada a la seva bondat, sospirava.
Era el seu cavaller, l'home que desitjava.

En desvetllar-se la matinada, em contaren
que de Puigcerdà tristament s'acomiadaren.
La seva vida junts tot just començava
i vet aquí que un nou futur els esperava.

Andorra va ser destí oportú de l'esperança.
Pare, mare i fill cap aquest petit país marxaren.
Malgrat tot, sa terra mai oblidaren
i poc temps després, a la seva llar retornaren.

Fa menys de cinquanta anys, m'explicaren
que la família més nombrosa semblava,
que el seu tarannà es mostrà ple d'alegries
i d'aquelles tristeses que sortosament passen.

Poema en què tot acaba mes tot queda,
on el miracle de l'amor es fa ferm, intocable,
només la inseparable petjada és riu i rialla
en aquests dos cors fidels al seu llarg viatge.

Cert o no, això és el que em van cantar…
(Autor fictici: El Trobador de la Cerdanya (Anònim))
Subir