En gotes cuytades, amargues,
lo cor cremant se destilla:
«Fortuna, per que m’alargues
la mort? O per que m’enbargues,
be que mont una sentilla?
Si per lohar la virtud
y amar la me desconortes,
fos per tu fet orb y mut,
perque·l merit fos perdut,
pus tanta enveja me portes».