En un indret del temps
ens retrobarem,
en un indret del temps.
Tal volta més enllà dels sorrals on sols nia el miratge
o més enllà dels mons inabastables i de ningú.
Inesperadament,
la teva veu desvetllarà el meu somni,
la teva mà recercarà la meva.
Tornarà a ésser nostra la joventut perduda.
I, sorgint de l’abismal buidor
d’un no-res inescrutable,
glatirà de nou l’ablanit cor
sota un cel arborat
per milers i milers de llunes d’ametista.