Són fruit de l'estació,
aquesta balquena nàutica
que urbanitza la badia
i, en venir la nit, unànime
es gira de cara al vent
com un ramat, i el somia,
i el batec del compressor
que a les dunes crea imatges
d'helicòpters que no arriben,
separant-nos del silenci
que encara els grills anuncien,
i forneix de saba elèctrica
la guingueta de la platja,
fent més fàcils les nocturnes
expansions, les glaçades
cerveses de l'horabaixa,
quan el món s'estratifica
i a les blanques barques duren
les últimes aures clares.

Una cosa porta a l'altra