Reunits a la foguera de les vanitats,
buscant amb la mirada complaent
l'ocell zenital, que els hi promet,
com el savi al rei d'Uruk, la immortalitat.
Només aquella dona, amb la menuda
entre els seus braços,
que s'abstreu tossudament
al crit de l'ocell temptador,
persisteix a mirar al seu infant.
El seu rostre no es reconeix
entre els servils escollits,
però, quina importància té
des de sempre, ha sabut
que ser immortal,
només era cosa dels déus.