POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 590
  Total Poemes: 13917
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Farai un vers

de Peitieu, Guilhem

erroresrecomendar

Farai un vers, pos mi sonelh
e·m vauc e m'estauc al solelh.
Donnas i a de mal conselh,
e sai dir cals:
cellas c'amor de cavalier tornon a mals.
Donna no fai pechat mortal
qe ama cavalier leal:
mas s'ama monge o clergal,
non es raizo:
per dreg la deuri'hom cremar ab un tezo.

En Alvergnhe, part Lemozi,
m'en anei totz sols a tapi;
trobei la moller d'en Guari
e d'en Bernart;
saluderon mi simplamentz per san Launart.

La una·m diz en son latin:
«O, Dieus vos salv, don pelerin;
mout mi semblatz de belh aizin,
mon escient;
mas trop vezem anar pel mond de folla gent.»

Ar auzires c'ai respondutz;
anc no li diz ni ba ni butz,
ni fer ni fust no ai mentaugutz,
mas sol aitan:
«Babariol, babariol, babarian.»

So diz n'Agnes a n'Ermessen:
«Trobat avem q'anam queren:
sor, per amor Deu, l'alberguem,
qe ben es mutz,
e ja per lui nostre conselh non er sabutz.»

La una·m pres sotz son mantel
e mes m'en la cambra el fornel:
sapchatz q'a mi fo bon e bel,
e·l focs fo bos,
et eu calfei me volentiers als gros carbos.

A manjar mi deron capos,
e sapchatz agui mais de dos,
e no·i ac cog ni cogastros,
ma sol nos tres;
e·l pans fo blancs e·l vins fo bos e·l pebr'espes.

Sor, si aqest hom es ginhos
ni laicha a parlar per nos,
nos aportem nostre gat ros
de mantement,
qe·l fara parlar az estros, si de re·nz ment.»

N’'Agnes anet per l'enoios,
e fo granz et ag loncz guinhos:
e eu, can le vi entre nos,
aig n'espavent,
qe a pauc no perdei l'amor e l'ardiment.

Quant aguem begut e manjat,
eu mi despoillei per lor grat;
detras m'aporteron lo gat
mal e felon:
la una·l tira del costat tro al talon.

Per la coa de mantenen
tira·l gat, et el escoisen:
plajas mi feron mais de cen
aquella vetz,
mas eu no·m mogra ges enquers qi m'ausizetz.

Pos diz n'Agnes a n'Ermessen:
«Mutz es, qe ben es conoissen:
sor, del banh nos apareillem
e del sojorn.»
XLI jorn estei az aqel torn.

Tant las fotei com auziretz:
cen e quatre vint et ueit vetz,
q'a pauc no·i romped mos corretz
e mos arnes;
e no·us pues dir lo malaveg tan gran m'en pres.

Monet, tu m'iras al mati,
mo vers porteras el borsi
dreg a la molher d'en Guari
e d'en Bernat,
e diguas lor que per m'amor aucizo·l cat.
Subir