Fins i tot ara, quan ja no queda temps
per a la filantropia,
els dies menyspreen la memòria,
l'allargassen distrets
per la trena caduca de l'oblit
i desfan els colors de la via
futura, quasi etèria,
que encara has de bastir.
Fins i tot ara, quan ja no queda temps,
trobes el minut per repensar
l'ajut distant del ritme que t'empaita.
Gràcies a tot l'enyor que et deixa
pots desbravar la lluna
i el gest confús que fas mentre em llegeixes.