POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 515
  Total Poemes: 11233
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
GLOSSARI D'ACOMIADAMENT

Navarro, Joan

erroresrecomendar

A Salvador Jàfer i Josep-Lluís Bonet

Ni llebre ni llop al pou de les estrelles
ara que m’emborratxaran d’atzur.
Silenci.
Els corredors s’incendien de voliaines
que s’esconillen per portaleres de fum.

(La xibeca es va menjar els ulls del meu cavall.)

Enmig del desert un espill de plata.
Qui
porta el mall em donarà d’aigua.
Sóc escorpí.
De mots em faré un amagatall de fang.
Llenceu ampolles tatuades de missatges, car
sóc l’amo de l’illa que enlaira llimella!

Brosses marines als teus llavis dient-me adéu,
adéu, llençols com fantasmes per les teulades,
adéu, qui em traurà les escates daurades dels ulls?

Albanells de vora tarda ens picaran les mans.

Pots de vidre per la fel, les dents són flama!

Vindran ventims d’encimbellades urpes
per mossegar el bosc. Ventim d’ossos ratats
llepant les bruixes dels boscos.
Ventim al bosc.

Em sento escarit, perdut en nit de neula, i
atapeït de coralls clivello clams enllà del mar.

Pardals i peixos sobre la taula, per ulls
dues pedres.
Tot sol em menjo damunt les veles.
Amb focs de pi enllumeno les façanes
i signo creus a les pells dels arbres.
Adéu, em trencaré les mans a cops d’enyorança
i ompliré els pous de ferro, d’estrelles de metall.

Ja brunzen, ja brunzen les bruixes de l’alzinar,
porten tesa bandera damunt de cavalls!

Gargotejo núvols sobre l’arena amb espill
de plata.
Els morts ens parlen d’horabaixa
i volen arraps, cascavells per als clots.

Esventeu cendres de moixó a mitja boira!

Fulles d’albanells dintre les cambres, dintre
vidrioles de carn: el cap com una allau de plomes.

L’oriflama és una gavina que beca l’horitzó
quan els carrancs bramen damunt d’escumes
de porcellana, menjant ferro, xarxes
de vidre.
Els déus del mar no tenen ulls,
porten dalla virolada, fuet de l’ànsia.

Lludrigons a les jàsseres de casa l’avi
roïnant sofre al dessobre dels damnats.

Qui són els damnats?

Al rocall neixen serps.

Porticons, obriu-vos a l’alba: sóc el damnat!

Qui porta el mall em donarà d’aigua.
Pel
desert cavalquen genets a mitja lluna.
Sóc
escorpí en rocall de serps.
El foscant s’apropa,
i a la serralada ha mort el flam.

El puny com un roc.

No em glaçaareu el pit, òlibes de mar: les naus
de ferro tenen frontera!
Subir