Al migdia d’aigua es besen—
l’aire du flaire d’estepes.
Jonc i quilles fan mirall
l’estany que els arbres cenyeixen.
Un helicòpter vola a tocar de
les mansardes del Dakota.
S’acomiaden dos pobres
que han passat la nit al ras
--"have a nice fucking day"-- ;
d’altres recullen en saques
envasos per reciclar.
Avui el sol salta un altre cop
les preses d’acer i marbre,
que vol dir que han reculat
les ombres de sinagoga
en el temple sense déu.
D’ací a poc s’ompliran
els prats i codines d’aquest parc,
tan amarg i flonjo alhora
com la veu d’algun nou blues.