Ta ombra contant escales
De nit, només sent arribar
La veu ronca en tes paraules.

Ja la flama ens envolta!

Com lluna plena de Març,
Tota blanca, incitant lo pecat.
Les mans vibren, en ton abraç

Les puntes dels dits tornen a roçar…

Mon pit bateja expectant.
Crema l’ espatlla de pler.
Ja torne a estimar, tremolant.

I ja no és fosc ni sent fred …