M'enyoro de la pols. Em voldria enyorar
dels plàtans de l'Eixample,
de l'alta arquitectura d'ombra fresca.
M'enyoro de la pols, del regust de l'argila
del vent amarg, del torb i de la pluja.
M'envolta el glaç, brillant,
entre camins de l'erm que condueixen
vers les frondoses voltes de la fosca.