POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 589
  Total Poemes: 13912
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
IT'S ONLY ROCK AND ROLL

cairot burdon llahi

erroresrecomendar

Ara fa cinquanta anys,
el pare revisava bitllets, d’un en un,
en trens on tothom volia pagar;
I, en la tranquil•litat de la nit, banyava les seves tomaqueres
amb la rosada d’un cel sense iva.

Ara fa quaranta anys, jo fabricava 20 hores extres,
que bengastava comprant joies al carrer Tallers.
Els diumenges em dutxava amb Rollings de vinil,
A la tarda contemplava els seus moviments al dictat del I can’t get no,
I a la nit les meves mans i la meva ment tractaven d’erotitzar-los,
abans que arribés el maleït dilluns.

Ara fa trenta anys, armat amb barba i cabellera
pretenia lluitar per un mon millor.
La meva boca assaboria els suggerents licors
dels calzes de velles i noves esglésies.
Ben aviat, des de lluny,
es començaren a escoltar el rumor de les veus autoritzades,
entonant himnes farcits de conjuntures, tàctiques i estratègies.
Ni una mísera estrofa dedicada a les meva simpatia pel diable!

Ara fa vint anys, la revolta es va oblidar de mi i jo d’ella.
Arribaren el triomf amb les dones! i la derrota dels principis.
Jo feia cases barates per pobres amb texans i corbata de seda;
Vaig acabar traint el vi a granel per oblidar l’èxit
que la sordidesa ens obligava a inventar.


Ara fa deu anys,
Comprava l’èxit amb les dones més maques i blanquinoses,
també, milers de rialles de malta
fabricades al voltant dels millors temples.
Tenia dotze sebagos i unes quantes mides de més.
Patia de pressió alta i d’un excés d’amistat.

Ara fa dos anys que estic prejubilat.
Bec suc de taronja per enfilar-me a les muntanyes,
Cuino els dissabtes per no estudiar cada dia,
em deixo enllagrimar l’espatlla i no puc donar consells.
Se m’ ha oblidat com es canvia de parella i el següent episodi de la sèrie CRISI.



Ara fa dos minuts he pensat:
Que cada dia em pesa més la irresponsabilitat de ser invisible;
Que el meu únic i darrer projecte és l’atzar;
Que si em toca “la definitiva” me n’aniré;
I, si surt el meu número, potser, t’ajudi.

Ara fa un minut he conclòs:
Que, oh desgràcia infinita! Ja no m’agraden les pelis de dolents i bons.
Que, oh llibertat recobrada! M’he quedat cec.
Els presidents, les banderes i l’esperança: ja em resulten transparents!

En el minut actual, crec, necessito pensar
que els Stones no son responsables del que està passant.
Subir