Camines per la vall dels somnis invisibles
i el teu record etern camina al meu costat.
Ens has deixat tan sols que semblen impossibles
les coses que ens vas dir, l'amor que ens has deixat.

Si som encara aquí, la infinitud sagrada
que et guarda l'esperit del tot no s'ha quedat
el temps que et vaig tenir. Potser una altra vegada
podran els teus records somriure al meu costat!

Quan l'ànima sagrada reneix per fer-se eterna
s'allunya de nosaltres com un ocell obscur.
Com una neu difosa la solitud governa
el cor dels que, en silenci, la busquen a atzur.

Però l'anhel que ens deixa és l'anhel que retorna,
el vincle que conserva la llum et vas endur.
Com més inexhaurible l'oblit que al cor sojorna
més dolç serà l'encontre que ens guarda el temps futur.

Jordi Vives i Batlle, 22 de Setembre, 2002