KOSOVO

Plorem les morts amb una rosa.
en cada mort hi plorem l’ànima
propera òrbita del sentits
i per la qual som qui som.

Evoquem apassionadament el rostre
dels traspassats, per persurés un hàlit
que ens desmenteixi aquesta pena
aquesta buidor infinita.

Amb fan d’avidesa i certitud
d’esperança
destriem dins nostre resonàncies
de somnis, records i ideals.

La resposta és al temple impenetrable
de l’esfinx
com la llum de boira feta pedra
on s’apilen els morts de la vergonya
aquella que avui plorem
i que no saben que ens esperen.