POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 588
  Total Poemes: 13901
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
L'ESTEL

Gassol i Rovira , Bonaventura

erroresrecomendar

Mariners, hisseu les veles,
la mar és oberta encar
i l’estrella solitària
ja brilla entre cel i mar.

Com més lluny aneu d’Espanya
millor la podreu copsar:
lluny d’ella l’aigua és tan alta
que s’hi fonen cel i mar,
lluny d’ella l’aigua és tan pura
que fins sap enamorar
els estels que s’hi deturen
cansats de tant caminar.

Preneu les naus de més veles,
que el vent les faci volar,
si l’estel se us pongués ara,
no el podríeu ja abastar,
que els estels errants que es ponen
ja no tornen a passar.

Preneu les naus més lleugeres,
que el vent les faci volar,
sense llast d’or ni de plata
ni res que pugui pesar.

L’estel que Déu ens destina
mai ningú el féu decantar
a pes d’or ni a pes de plata
i ai de qui el pogués comprar!
que se’l tornaria a vendre
pel preu que li va costar.

Sols poden haver estrelles
els que Déu predestinà
i els que tenen les mans pures
i el cor encès a la mà.
Subir