Era alegre esplendor de la meva jornada
la seva esveltesa singular i lluminosa.
Vino em donava; però de vegades era
la seva mateixa boca el meu inebriante vi.
Nèctar i llavis s'amoïnava a un temps
(ambrosia en vidre|cristall i en margarides);
a les seves galtes sengles arreboles
besava, circundados de l'aurora,
i quan, al final de l'embriaguesa vençuda,
ram era lleu que corbava el vent,
li donava jo per capçal les meves espatlles,
i l'alba es feia de dia entre els meus braços.