POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 565
  Total Poemes: 13154
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
LA GINESTA

Gassol i Rovira , Bonaventura

erroresrecomendar

La grogor de la ginesta
quina enyorança que fa!
Catalunya! Catalunya!
bé tardes prou d’arribar!

A la llum de la ginesta
és més roig el roellar,
les espigues s’hi decanten,
que fan ganes de segar,
la farina és molt més blanca
i fa més olor de pa.

Moliner, passa farina,
que ja és hora de pastar,
el llevat ja està al punt d’agre
que no el deixessis passar,
massa anys ha que el forn ja crema,
no el deixis pas apagar,
que quan els forns se refreden,
costa tornâ’ls a abrandar.

Moliner, passa farina,
que ja és hora de pastar,
que ja ha passat Corpus Christi
i encara hem de combregar.

Pareu taula per quan torni,
que l’havem de celebrar.
Per copes poseu-hi calzes
que tots puguem consagrar.

Floriu vinyes! Floriu vinyes!
que el vi no ha de mancar.
Floreixin també les venes,
els raïms millor que hi ha,
amb un xic de sang al calze,
farà de més bon brindar.

La grogor de la ginesta
quina enyorança que fa!
Catalunya! Catalunya!
bé tardes prou d’arribar.
Subir