POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 588
  Total Poemes: 13901
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
LA MAR

Gassol i Rovira , Bonaventura

erroresrecomendar

La grogor de la ginesta
quina enyorança que fa!
Catalunya! Catalunya!
bé tardes prou d’arribar.

Per endolcî’m l’enyorança
giro els ulls cap a la mar,
si la grogor fa enyorança,
el blau de mar fa plorar.

De llisa com és i plana
fa ganes de caminar
sense barca, sense veles
ni sense ales per volar,
peu eixut per damunt l’ona,
com Crist hi degué passar.

Els camins, ans invisibles,
com s’hi veuen ara clars!:
són lluents i tortuosos
i es perden enllà la mar
i un oratjol fi els arrissa
que els acaba de fer clars.

Són uns camins sense terme,
no se sap on van a parar,
els corrents de mar que els menen
ningú no els pot deturar.

Don Jaume, tan alt com era,
les seves naus els fià
i el van dur fins a Mallorca,
quan van anar-la a enamorar.

Altres reis gran s’hi fiaven
i també els van ben menar:
uns feien cap a Sardenya,
altres un xic més enllà
i aquells altres a Sicília,
que encara els deu enyorar.

En Roger també els sabia
aquests camins de la mar,
aspre i ferreny com ell era,
no el podia enamorar
sinó Grècia, aquella dea
mig terra i mig cel i mar.

Mariners, hisseu les veles,
la mar és oberta encar,
no pot ser esclava cap pàtria,
en una presó tan gran,
amb una porta tan ampla
i amb aquests camins tan clars.

Orseu, naus, cap a la dreta
i passeu per Gibraltar,
Oceà Atlàntic endintre
fins que el cel veieu brillar
les quaranta-cinc estrelles
que ens fan glatir tants anys ha,
per veure si l’estel nostre
ja hi comença d’apuntar.

Catalunya! Catalunya!
bé tardes prou d’arribar,
tant temps que et sotgem per terra
i potser vindràs per mar!
Subir