Allàa l'albor, el nostre copero gràcil
omplia i avivava els nostres vasos.
Ens mostrava el jardí les seves roselles;
ens donava la murtra la seva aroma d'ambre.
"Però i la margarida? "Del copero,
va dir el verger, jo la vaig zelar a la boca".
El mosso ho negava, i a la fi
va delatar el seu somriure l'amagatall.