En les ombres nocturnes va venir a veure'm,
púdica i fidel, la deliciosa verge.
Les copes que em va donar van ser estels
que el ponent van trobar dels meus llavis.
Més la nit va córrer vertiginosa,
com un negre cavall gegantí,
i em va dir, en partir, quan en el fosc
ja reien les dents de l'aurora:
"Ja que veig que et beus les estrelles,
amb por escapo, per salvar les meves."