POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 605
  Total Poemes: 14249
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
LLUNA DE TERRA

Navarro, Joan

erroresrecomendar

La tardor s’embosca a les cambres de les
mansardes com una fugitiva, lluny de tot perill,
alhora que el mirall s’emplena el rostre d’estels,
cometes de cabells caragolats.

Les ciutats d’Europa veuen arribar dintre la
boirassa les naus de folls. A Schleswig-Holstein,
temps enrera, havien traçat ja el cercle sagrat,
la bardissa de foc.

Una aranya defallia damunt un tapís de neu,
terreny de la paraula, i vidres enllà els arbres
del firal descobrien la seva vertadera geografia:
uns caminois que com serpete suraven al mig
d’un gran desert de núvols.

L’aigua de les aixetes rosega les piques
mil·lenàries, cossiol de falcons que han perdut
els plànols dels cels.

Una remor de nous i panses s’enfila per les
escales.

Qui té la paraula té l’espasa?

Les fruites de l’hivern ja feia temps morien
damunt les taules embolcallades de tovalles
tatuades de llunes i datileres.

Algun aprenent d’equilibrista, rovellant-se
els astres, havia penjat de les palmeres la pell
del cisellaire!

Al mig del bosc el tritó dóna l’últim crit
del dia.

Una immensa platja mormola entre escumes
Subir