Quatre vents de nit i dia,
quatre vents,
per nostre regne fan via,
bé suaus o bé furients.

Vent llevant la mar nos dóna,
vent llevant
que el progrés llatí pregona,
salobrenc i ple d’encant.

Vent del sur l’Andalusia,
vent del sur
de tard en tard nos envia,
de tard en tard i insegur.

Vent mistral i tramuntana,
vent mistral
ve de terra catalana
i de l’Aragó lleal.

Vent ponent dóna Castella,
vent ponent;
los fuits i plantes arguella,
corsecant-los crudelment.

Vent de foc que tot ho arrasa,
vent de foc;
tot ho crema per aon passa,
no deixant lliure cap lloc.

Vent com teu, Castella insigne,
vent com teu,
pestilent, traïdor, maligne,
maleït siga de Déu!