Tot puja i baixa, que fa temps
que hem après, i igualment aquest matí
de diumenge, a Coney Island.
Els molls de pilons que s’endinsen
a l’oceà en forma de creu,
per on fa vint anys passejava
la crema i nata de Manhattan,
són avui plens d’hispans
que recullen clarors fosques de crancs.
I a la vora del braç de sorra
tatuat de banyistes,
s’hi fan estelles les atraccions:
on hi havia neó i vertigen,
ara hi agonitzen derelictes:
les muntanyes russes fumades
com l’esquelet d’una mina
i les sínies fetes troques
de males herbes i ferralla.
Per l’avinguda, els radiocassets
barregen boleros, merengue i rap,
mentre dues avionetes anuncien
pòlisses de vida en tecnicolor.

De NY, obert tota la nit. La Magrana. Barcelona, 1997