Gradualment arribem
a l'estat de l'oblit
caiguem en lo profond pou
de l'inactivitat.


I vegem la llum més tènue
els objectes sense brill,
la claror més fosca

i el dia no es diferència
de la nit


Baixem al buit sentit
de la mel.lancolia
de lo dit i fet

com a distància mil.limetrica.


Ja no cerquem les escales
ni la porta, ni hi ha finestra
qu´ens traga del mirall.
Lo nostre reflex, estàtic
resta dins la cova
intuint amb desinterès
lo que aconteix de fora.

I guardem les distàncies
que s'allarguen, es bifurquen
en camins infinits de terra


Cada ombra, un amagatall
i contem les voltes que respirem
i mirem sense vorer
no escoltem, només sentim.


Lletrejant les paraules, una a una
rodem-les mil voltes, cercant
en elles un motiu, la clau.