Aquí instal·lats, entre muntanyes,

A l'ombra de l'escala imperial,

Sota la protecció de l'últim rei moro

Excavada a la roca nostra llar.



I Davant els escarpats, la mar.

Les valls foscs del cavall verd.

Arribem al nostre repós,finalment.

Que la fortalesa de pedra amaga.



I darrere els murs, en la profunditat

La vella casa de pedra que ja dorm

Restaría ací per a tota l'eternitat.

Entre les roques, tes llavis,el bosc.



Al fons, el vi prohibit, no begut

Reposant, sense orquestra, en l'oblit.

Els retrats, mirant mos del mur, tots.

La vella butaca, els tapets grocs.



Voldria el vell escriptori i la finestra al mar,

Los llibres, les velles fotos,els carbonets,

Raimes de paper escrit, buit o sense acabar

Volums de lletra, parlant de dies viscuts.



Darrere de la porta, dels murs, s'amaga

El que som i varem ésser, orgull de raça

Los records, per amor a la sang futura

guardem per a ells, com antics tresors.



Sigui aquest el nostre últim refugi,