Mai li havia dit
bèstia que fas aqui.
Ara hi vaig
cada dia a llegir
despoblat el terra
hivernla fi
oréig de bon temps
quan és el matí,
Puigmadrona al fons
oloreta de romaní
sentint els cants
del simpàtic moixí.
Amb la solitud de la figuera
I la companyia del veí
l'hort té doncs
un nou inqulí,
si plot els pàmpols
són d'un verd cristal.lí.
I els seus fruits dolços
són lluny del verí.
A sota la figuera és un plaer
i el temps... és diví.