El teu somrís brunzeix entre les cordes
d'un bell quartet de Berg, punyent i oníric.
Les ones tallen l'aire amb un cant líric
i a poc a poc m'encercles i em recordes...

D'un front boirós uns ulls d'aram avancen
al meu davant, gronxant com un navili
desigs secrets. Irromp, naixent, l'idil·li
brollant d'un doll de sons que, fràgils, dansen.

Del foc alat d'espais i de silencis
floreix al vent la teva olor divina
com una estranya llum. Si vull que avencis

del clot estult del cor et fas gavina
i fuges vers el càntic inoïble
d'un solo que es fa bell, de tan terrible!


Jordi Vives i Batlle, 1991