La nostra amor de pare
torna més gran, ensems que més avara
d'efusions, a mida
que els nostres fills avancen en la vida.

Jo no sé quina estranya timidesa,
jo no sé quin pudor,
quan els fills han eixit de la infantesa,
tanca el florir creixent de la tendresa
en nostre interior.

El fill que s'és fet gran ja no s'adona
de l'esguard paternal, que l'acarona
silenciosament
com qui s'amaga de l'amor que sent.

I si el perdem, quina dolor tan fonda
vessar sobre son cos inanimat,
com doll, abans ocult, que ara l'inonda,
els besos que de viu no li hem donat!