POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 628
  Total Poemes: 14847
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
La vida perdurable

Castillo, David

erroresrecomendar

A l’amic Biel Galmés, l’àngel optimista

"El sentit comú ens diu que la nostra existència no és més que un esclat de llum entre dues eternitats de tenebra"

Havíem fet conya amb aquesta primera frase
de les memòries de Nabokov abans de divagar
en l’enèsima disquisició sobre la ginebra de garrafa o no
en els gintònics de determinats bars de València,
en determinats bars on l’atrotinat barri del Carme de València
era encara més atrotinat,
el barri on any rere any et vaig veure crèixer
mentre feies més audaç la prosa
de les teves novel·les lluents
en què avançaves amb el teu posat de clàssic,
el més clàssic d’una generació torta.

Humor, ironia, sarcasme i relativisme
a la coctelera de les paraules vàcues
en què ens acusaven de superficials,
banals, trivials, intranscendents
i amb esperança escassa.
Insults que petonejàvem com qui jura bandera.

Biel, el rei de la casa, el rei de la selva,
la cara manllevada,
la vida perdurable
dins la paraula nítida, l’adjectiu sempre just
i el gest elegant de qui mira el món
amb la pietat de qui somriu
amb l’expressió de nen,
de nen entremaliat, plena de bondat.

No vaig poder vessar cap llàgrima per tu
ni cap paraula, que no resultés sobrera.

Avui, he parlat amb la teva dona
i t’he recordat com un príncep,
levitant com una dama carneriana
per la lleugeresa del nostre temps
com una peça de Coltrane, de Mingus,
una cançoneta de Col Porter a la plaça de la Verge
acabada de regar entre la nostra conversa semiacabada
i la passió per dir-nos el que ja ens havíem dit
tantes vegades oblidades com el vers que ara et dic.

Salut amic.
No s’acabarà el món,
però sense tu es farà pitjor.
Subir