Algunes vegades l'aire fa olor de moll,
només de vegades, però avui sembla que sí;
cauen gotes de pluja, li mullen el coll,
son tèbies i dòcils, mentre va fent camí.

Feia poc sentia un alenar al seu clatell,
segurament era un àngel caducifoli;
el treball a l'era es dur, també a l'altell,
però res que no es pugui curar amb un bon pa amb oli.

Els arbres, son com llibres de fulla caduca,
les seves pàgines es desprenen del llom;
claror de llamp distant, de llum una cuca
tot es torna trencadís, tot perd el seu nom.

Quan tots els passos, els dóna sense dubtar,
la nit sembla més tendre, més recollida;
el cel sembla avergonyit però ella el vol mirar,
encara no ha abandonat la seva partida.

A corre cuita, es desprèn de la vestidura,
ara, la nuesa la fa ancorar al seu port;
nomes duu les ulleres, però es sent segura,
cansada, però fruiten els arbres al seu hort.

A fora, poques gotes i un curt joc de trons,
llum entre les mans, una trucada perduda.
de cop tot s'atura s'en van tots els malsons,
la pluja, si cau dins el cor, mai és menuda.

Fent passes enrere, recull el que ha perdut,
peces que traginen un xic de la tardor;
un joc d'arracades, el temps es fa menut,
els llibres perden la fulla, no pas l'amor.