Rius, rius i res em dius
de fet, no et sent
i tornes a moure
els dits, la senyal.


Soples i bufes, llevant
i xiula ta veu en venint
i encara no et veig
ni sent ton turment.

I mous los arbres
per cridar l'atenció
i encara jo cega
em negue i fuig.

Tornes arrere ja fort,
burlant les ones i dius
amb veu fluixa lo nom
de Deus i trons dormits.

Apel.les a lo cel, cridant
t´ofegues, calmes i
esgotat,crú,rabiós
arreplegues amb la nit.

Ara de fosca a emmudir,
lo vent turmentós deu dormir.