Avui, és nit estelada...
fa molta estona que ho estic gaudint,
i miro i penso i m'imagino
que sóc astrònom i escorcollo,
per un forat fins a l'infinit.

Cap a un Univers de colors extraordinaris
amb Planetes de lluentor especial,
Galàxies...
que han originat altres galàxies, on,
quan moren els estels...es tornen polsim.

Hom, s'adona de la insignificança de l'home,
guaitant amb el telescopi anys llum
les Constel·lacions...
on Grecs i Àrabs estudiaren l'origen de
la Via Làctia, incommensurable infinit!.

Andròmeda, les nebuloses, la pluja d'estels,
en si mateix el Cosmos
no et pot deixar indiferent!...,
et fa plantejar moltes coses, i adonar-te que
en morir nosaltres..., som pols igual que els estels.