Me record de pagesos

que partiven a la guerra

amb l’edat verda als ulls,

i portaven l’emblema de la terra

incidit al pit.

Partiven amb el sol de juliol

cantant mutos de ispera

que foradaven lo cel.

Les mares ja esperaven

als antics nuracs

esgranant oracions

al Déu dels exèrcits.

Al camp les espigues

llampegaven de groc i de or,

mar fluctuant

on somnien les llebres.