Ma senyora m'ha deixat,
que era el bé que tant volia;
cridaré com un orat:
mal haja qui en dones fia!

Cridaré perquè tots senten
qui són dones en amar,
i com cadaldia aumenten
en enganys per a enganyar;
i puix una m'ha enganat
pensant que tal no faria,
cridaré com un orat:
mal haja qui en dona fia!

Ha'm deixat mostrant qui són
les dones, i quant lleugeres;
ha'm deixat: perquè en lo món
les pinten per tresmanyeres;
havent-me tan mal tractat
la que tractar bé em solia,
cridaré com un orat:
mal haja qui en dones fia!

Per les places i cantons,
a veus altes cridaré
que al qui no les voldrà bé
daran més satisfaccions;
i puix veig que s'ha donat:
a qui cert no la volia,
cridaré com un orat:
mal haja qui en dones fia!